Hem dedicat aquest espai a Damià Huguet per moltes raons: Per Esquena de Ganivet, òbviament, l’espectacle que al 2003 va marcar l’inici de l’ús del llenguatge multidisciplinar en la nostra feina, però, sobretot, per a tenir sempre present el caràcter constant, tenaç i lluitador del poeta.
Aquest Espai volem que traspuï Damià Huguet pels quatre costats: música, cabaret, llibres, debats o coca de trempó. Volem tenir present en cada espectacle el seu esperit de creador infatigable, de poeta que recerca en cada vers obrir una finestra a la vida que ens encoratgi a apropar-nos, cada vegada més, al misteri de l’existència.
Però aquest espai no només és un homenatge a Huguet, també és un espai d’exhibició que conté obra original pictòrica i escultòrica de l’artista de Campos, edicions originals dels llibres que publicà a través de l’editorial que ell mateix creà, Guaret, algunes de les seves fotografies i retrats més emblemàtics, reproduccions d’alguns dels seus dibuixos i obres d’altres artistes que li van retre homenatge.
L’obra original exposada ha estat cedida per la família Huguet i les fotografies i reproduccions de l’obra per la Fundació Mallorca Literària
Damià Huguet
Campos 1946 – Campos 1996
Damià Huguet va ser un artista total. Va cultivar la pintura, l’escultura, la fotografia, l’edició literària, la crítica cinematogràfica, l’activisme social i, per damunt de tot, la poesia. Al llarg del seu recorregut poètic, va cultivar un llenguatge propi, segur i inconfusible. Huguet va fer una recerca profunda del llenguatge derivat de la Mallorca més essencial, amb la qual ell va estar en contacte directe durant la seva infantesa i joventut. Va elevar a poesia culta totes les formes d’expressió que procedien del camp, de la terra i de la vida corrent a Campos, plenes de simbolisme i de saviesa popular. Damià Huguet és, fora dubtes, una de les veus més destacades de la poesia en català del segle XX.
De darrera els vidres
observes els vells pollancres
del pati.
Recordes jocs i amics: el poble,
la teva infància mastegada.
Penedit, però ja amb arrugues a la cara,
et poses les mans dins les butxaques.
Ofici de sords, 1976
