Aquesta és la sala gran del nou Teatre Raval, amb capacitat per a 195 espectadors i una disposició a la italiana, amb una platea amb 150 butaques i un amfiteatre amb 45 butaques més. 

El nom de la sala neix de la voluntat d’homenatjar Tadeusz Kantor, no només per a tenir present la seva poètica teatral, sinó, també, per haver fet palès els seu compromís ferm amb el teatre com a expressió artística i com a part de la memòria col·lectiva des d’una mirada crítica i singular sobre el present, amb la voluntat de treballar sempre per a fer més visible l’invisible.

Tadeusz Kantor
Wielopole 1915 – Cracòvia 1990

Tadeusz Kantor, artista polonès. Va ser escenògraf, pintor, teòric d’art i un dels directors d’escena més destacats i revolucionaris de la història teatral de tots els temps. Els seus espectacles, d’entre els quals cal destacar La classe morta, posseïen una volada marcadament personal i una força poètica inigualable. L’obra de Kantor, més de tres dècades després de la seva mort, continua sent una obra influent i un referent estètic i filosòfic per creadors de tot el món. Parlar de Kantor és parlar d’un clàssic del nostre temps que va dotar el seu teatre d’un caràcter universal i únic; un artista total que va projectar la seva obra a l’infinit. 

Revelar allò que és més secret en la vida de l’individu,
allò que conté en si mateix el valor més alt,
allò que al món pot semblar ridícul, petit, miserable.
L’art treu aquesta misèria a la llum del dia.
Deixa-la créixer.
I deixa-la governar.
Aquest és el paper de l’art.
Aquí no hi tornaré mai més, 1988