Un actor prepara el monòleg que representarà davant els espectadors d’aquí a pocs dies. L’ha escrit ell mateix, a partir del que la seva família, nascuda al mateix poble del personatge que ell interpreta, “l’enterrador,” li havia explicat durant anys sobre el seu avi i el personatge que ara interpreta.

Avui ha acudit al teatre per assajar sol, hores abans del previst, i fer una passada de l’obra. El personatge que interpreta ha d’enterrar, com cada dia, els afusellats que han portat al cementiri. Entre els cadàvers d’aquell dia reconeix un amic, també veí del poble, que ell creia mort al front. Amb ell es desfoga explicant-li la seva situació i el que està fent, posant en risc la seva vida, per ajudar els familiars dels afusellats a localitzar el lloc on els ha enterrat i poder-los identificar quan es presenti l’ocasió.

L’assaig s’interromp diverses vegades: trucades telefòniques del director del muntatge i trucades a la seva mare,la qual, a causa de l’actual deteriorament de la seva memòria, sostindrà alguns detalls diferents respecte els que ell creia saber sobre el seu avi i l’amic mort de l’enterrador. Versió que li farà dubtar de quina és realment la veritat sobre els fets..